Dj Boix: "L'element més important per triomfar és saber comercialitzar-se"
- Antonio Tuachi Parera i Joan Tura Vico
- 9 may 2018
- 8 Min. de lectura
De 21 anys i de La Garriga, Carles Boix Garcia, conegut musicalment com Dj Boix, ens parla sobre la seva visió del panorama actual de la música electrònica a la ciutat comtal, a escala mundial i de la seva experiència personal al sector.
Creus que Barcelona s’està convertint en una de les capitals de la música electrònica?
Jo penso que sí. Actualment hi ha molt turisme, molta gent que ve de fora i que arriba amb la intenció de veure la millor part de la nit i la festa barcelonina.
Per què Barcelona i no una altra ciutat?
Jo crec que trien Barcelona perquè, en certa mesura, és una mica el centre de tot. Tu visites Catalunya i has d’anar sí o sí a Barcelona. Poden tenir la idea de visitar altres llocs del territori, però passar per la capital és quasi una obligació.
Dj Boix a l'exterior de casa seva | Foto: Joan Tura
La música electrònica té cabuda a Barcelona?
Ara mateix, sí. Barcelona és una ciutat plena de discoteques, de gèneres musicals, com ara potser el reggaeton, minimal, hardstyle, techno, de tot. Aquest també és un dels motius de l’aposta forta que fan els turistes per Barcelona que comentàvem abans.
Quin és el gènere que més domina o què té més possibilitats?
Sens dubte, l’EDM (Electro Dance Music). És el gènere que s’ha escoltat més a la ràdio, el que la gent té més interioritzat. Estils com el dance o el house els acostumes a consumir diàriament quan poses la radio al cotxe i això fa que la gent és el que segueixi més, en certa manera.
Quines creus que són actualment les referències pel que fa a discjòqueis a escala global?
A dalt de tot hi situaria Martin Garrix, que no fa massa va visitar Catalunya amb el Daydream Festival, i que es troba en el número u a les llistes. Altres com Hardwell o Afrojack, des del meu punt de vista, també són dels més destacats. Al final és complicat escollir perquè actualment hi ha molt de nivell.
I entre els discjòqueis que són d’origen català?
Jo destacaria a l’Albert Neve o l’Albert Ramos, que era discjòquei d’una discoteca de Mataró i ara triomfa a nivell internacional, al igual que Danny Ávila, també un dels destacats. Abans també hi havia Taito Tikaro, que ja no punxa.
Per què creus que gent com ells han triomfat i d’altres que de ben segur tenen talent no ho han fet?
La principal clau al principi és saber vendre’s i ja després cadascú tira cap al seu estil, però l’element important és comercialitzar-se. Si aconsegueixes que una discoteca aposti per un talent jove, t’exploten al màxim, com és el cas d’Avicii, per exemple, a partir d’allà van sortint cançons, festivals i el nom, la marca, va creixent.
El cas de Martin Garrix, per exemple. Quines característiques penses que té com a productor de música per ser tan reconegut mundialment?
A banda de perquè és molt jove i té molt nivell, des d’un inici ha col·laborat amb els millors, ha sabut fer música molt ben feta en l’estil d'electro i que es pugui vendre a les ràdios, a gent que tampoc escoltava aquest gènere. Si tu no ets molt d’electro i escoltes una cançó de Martin Garrix pot arribar a agradar-te perquè té un ritme, una melodia molt juvenil que, per mi, t’enganxa.
_______________________________
"A nivell català destacaria discjòqueis com Albert Neve, Albert Ramos, que ara triomfa a nivell internacional al igual que Danny Ávila"
Què té l’electrònica que no tinguin altres estils musicals?
Això també va per gustos. Jo crec que té un ritme que és representatiu de la festa i que et dóna ganes de passar-t’ho bé.
Les sales aposten pels joves talents?
Sí, perquè hi ha moltes discoteques que ofereixen a aquestes persones punxar. Gent que està començant projectes, creant cançons sí que són convidats, sobretot si entres en sortejos o participes en xarxes socials.
Com és aquest procés de, pràcticament, no ser conegut enlloc a començar a produir música i a ser convidat a discoteques?
Primerament has de tenir la base, és a dir, si tu vols dedicar-te a punxar i arribar a viure d’això, has de començar creant una cançó, que segurament d’inici no t’acabarà de sortir, però on tu has d’insistir i intentar-ho millorar. Una música que es pugui escoltar molt, que potser no és del teu estil, però al final el problema es centra en la comercialització. A partir d’aquest punt, l’has de començar a enviar a certa gent, a certes productores que puguin col·laborar, a alguns discjòqueis que els hi pugui interessar.
Dj Boix creant al seu estudi de treball | Foto: Joan Tura
Quina és la dificultat més gran de tot aquest camí?
En aquest procés t’has de fer pesat. Has d’insistir perquè aquesta gent rep milers de propostes, potser no t’acaben de fer massa cas, et diran que segueixis fent i quan tinguis alguna cosa ja ens ho enviaràs. La qüestió es continuar estant al seu darrere darrere, insistint, a totes les opcions possibles.
Què és el que més destaca ara a Barcelona quant a festivals?
En l’àmbit de l’electro, ara al juliol arriba el Barcelona Beach Festival, que ja fa uns anys que visita la ciutat i està força bé. Respecte a discoteques, el que més destaca és Razzmatazz i Opium.
Quin futur li veus a la música electrònica?
Sempre pot sortir algun talent com va ser Marin Garrix o David Guetta en el seu moment; els estils canvien molt. Abans era electro, dance o disco, ara tot és EDM. No és com el trance que fan Armin van Buuren o Tiësto. Per exemple, fa uns anys el house va ressorgir amb Oliver Heldens que va canviar per complet l’escena.
És possible que en el sector de l’electrònica no hi hagi tanta presència de discjòqueis dones reconegudes?
En el cas de l’electro sí que n’hi ha, però és cert que no són tan conegudes. En altres gèneres com el minimal o techno sí que hi ha bastants dones i, en aquest cas, sí que són més conegudes. La veritat és que desconec el motiu d'aquesta poca visibilitat que tenen.
Parlant ara de l’àmbit personal. Què és el que et decideix a crear la teva primera cançó?
Veia a gent molt jove que estava gaudint d’una bona vida amb la música. Jo també volia viure d’allò. És una cosa que em fascina molt. Tenia ganes de divertir-me, de fer una cançó, que encara que no fos un boom, pogués dir: “això ho fet jo i estic orgullós del que ha sortit”.
Quines referències vas tenir a l’hora de començar?
Vaig iniciar-me en tot això quan vaig veure a Hardwell, que també començava i que el va presentar Tiësto en un festival. La veritat és que em va agradar molt i a partir d’allà vaig començar a veure a altres discjòqueis com Martin Garrix, que també havia començat aquell mateix any. Hi havia molts que feien cançons molt potents i volia ser com ells. Buscava sons, coses per fer una cançó com ells, que fos d’un estil diferent, que pogués ser escoltada sempre.
_______________________________
"Vaig començar a crear perquè veia a gent molt jove que estava gaudint d'una bona vida amb la música. Jo també volia fer-ho"
Recordes el teu primer treball com a discjòquei?
La primera sessió que vaig fer va ser fa uns cinc anys aproximadament. Va ser, bé (riu), la primera, però a mi em va fer molta il·lusió, perquè vaig començar ja una taula professional i gràcies a ella vaig aprendre coses tècniques com els BPM.
Quina és la primera vegada que et van dir de tocar davant de gent?
Això va ser a una festa major de La Garriga, ja que mesos abans vam fer un curs de discjòqueis al Casal Jove del poble amb un amic meu i amb més gent, però a nosaltres dos més endavant ens van proposar actuar a la Festa Major. Les coordinadores d’allà ens van ajudar a arribar a l’Ajuntament, ja que elles consideraven que ho estàvem fent bé, realitzàvem bons projectes i van voler apostar per nosaltres. Òbviament, hi vam accedir sense dubtar-ho.
Quina és la sensació del primer cop dalt d’un escenari davant de tanta gent?
Va ser molt gran. Veies els teus als amics, a gent que no coneixies, nens, pares, que sí, evidentment, et trobes en l’àmbit d’una festa major, però és allò de que et venien a veure a tu. La sensació va ser molt bona. Recordo que vaig fer un canvi d’un remix de Third Party de Pendulum a la cançó Titanium i allà tots es van emocionar i em vaig sentir super bé. Quan vaig acabar i vaig baixar de l’escenari, tots els meus amics em van felicitar i això va fer pujar-me molt la moral.
Com creus que deu ser fer-ho, per exemple, al Barcelona Beach Festival?
És molt diferent, són milers de persones. Et deus sentir com un rei. Allà la gent ve al festival expressament per tu. No és en el context d’una festa de barri o poble, és molt diferent i que si tu ets un headliner com Martin Garrix o David Guetta és una autèntica passada.
Quin va ser el teu següent pas després de punxar a La Garriga?
Vaig mirar de punxar en discoteques per estar de convidat, ja que vaig veure que uns amics feien el mateix i van començar a anar-hi com a convidats i a alguns, fins i tot, se'ls van quedar com a residents. Vaig anar provant a veure si podia aconseguir que alguna discoteca es fixés en mi per poder-hi anar setmanalment i al final vaig acabar anant a Razzmatazz una vegada amb un amic meu que punxava. A ells els hi vaig agradar i em van dir que si continuava creant els hi portes nous projectes i els valorarien.
Va arribar a fructificar?
No, perquè jo ho vaig deixar. No va ser perquè ells no em fessin cas. Ells em van dir que a la mínima que tingués una sessió completa, que els hi enviés i que s’ho mirarien i que hi tornaria. Vaig decidir no continuar, sobretot, per temes d’estudi. Vaig considerar primordial centrar-me en el que era realment important en aquell moment.
Veies possibilitats de continuar i arribar lluny?
Jo crec que sí. Una vegada ja ets dins hi has de posar moltes hores, com en qualsevol cosa de la vida. Una vegada a tu t’agrada i t’hi dediques d’una manera més professional, per dir-ho d’alguna manera, és qüestió d’anar a totes i també tenir aquell punt de sort necessari.
El nostre company Joan Tura amb Dj Boix | Foto: Antonio Tuachi
Tot i deixar-ho en l’àmbit més ‘professional’, mai has acabat de deixar de banda el tema musical. T’agradaria tornar a dedicar-t’hi?
Sí. No fa massa parlava amb un company i junts volíem tornar a començar de nou a produir alguna cançó. Jo crec que d’aquí poc podrem escoltar algunes coses, el meu company té piano i programes per fer-ho bé.
On et veurem la pròxima vegada, llavors?
No se sap encara (riu). Quan ho sàpiga sereu els primers a saber-ho.
Sis anys després d'haver començat aquesta aventura en una festa major de poble, Dj Boix busca tornar al món de la música electrònica on hi va entrar gràcies a seguir discjòqueis com Hardwell o Martin Garrix. Per aconseguir-ho, té ben a prop una de les capitals d'aquest gènere, Barcelona, ciutat en constant creixement en aquest sentit i amb l'EDM com a estil més destacat. Però, com ell mateix ens narra, el camí per intentar ser algun dia com alguns dels seus referents tornarà a ser feixuc.
Arran d'aquesta entrevista, també et pot interessar:
Comments