Entrevistem l'Ameba, l'Associació de Música Electrònica de Barcelona
- Sergi Garcia i Armand Maravalle
- 9 may 2018
- 9 Min. de lectura
Avui entrevistem l'Ameba, l'Associació de Música Electrònica de Barcelona. En un principi havíem quedat amb el Marc Soler, el Director d'Art de l'Associació, però quan arribem, ens hi esperen quatre membres de l'associació. Millor que millor, quatre pel preu d'un. A més, com que el local que fan servir com a sala de reunió no està obert, hem quedat en un bar del Parc de l'Espanya Industrial, fet que és una metàfora perfecta del seu esperit d'associació de carrer, juvenil, que busca deixar petjada en els apassionats de l'electrònica més joves, per dinamitzar la cultura de la nostra ciutat.
Com que només n'esperava un de vosaltres, i en sou quatre, haureu de ser més breus. Us podeu presentar els quatre i explicar-nos quina funció feu dins l'associació?
Sóc la Míriam Mariné, i estic portant el tema de producció, patrocini i diferents àrees del festival que a l'Ameba organitzarem el dia 26 al par de l'Espanya Industrial, així com d'altres projectes, com tallers. També projectes a sales de música, per crear circuit i escena, com aquest 14 de juliol, on farem una festa, l'Ameba Prismàtica, durant la Festa Major del Raval.
Jo em dic Marc Soler, tinc 29 anys i sóc, junt amb el Sergi i tots els membres de la junta, els artífexs, els membres fundadors d'aquest projecte. Com a Director d'Art, m'encarrego de l'aportació visual, com el disseny gràfic, des del logotip fins als visuals dels cartells dels festivals. També intento tenir certa iniciativa artística dins l'associació, per vincular i fer maridatge artístic, no sols amb la música, sinó tota la part de l'art: en el festival gran, convoquem una exposició d'art urbà. La intenció es combinar tendències artístiques i urbanes, com l'art urbà i l'electrònica.
Jo em dic Igor, i coordina la programació dels tallers que oferim, a nivell tant de producció musical com de management dels grups. Per exemple, fem xerrades amb el productor musical Fernando Lagreca per donar respostes a diferents grups o projectes de la ciutat sobre com es poden promocionar, organitzar, temes legals amb l'SGAE, enregistrament de dades, etcètera. També fem tallers de producció musical (mescla, mastering, com preparar un directe) o també tenim pendent fer un curs d'iniciació al DJ.
Para el carro un moment! Tots aquests tallers, a qui van encarats?
Ens volem adreçar bàsicament, a la gent que fa coses en aquesta ciutat. Que els hi agradi la música electrònica sí, però que faci coses. Siguin visuals, sigui música, tant si són principiants com si no ho són tant. Així volem actuar com si fóssim un teixit conjuntiu entre tota aquesta gent que fa coses a Barcelona. Ens agradaria aglutinar-ho tot, però anem poc a poc, que la gent ens vagi coneixent. Als tallers tu pots presentar idees propostes, dir que vols implicar-te en el projecte. Despertar projectes, convertir idees en projectes, creiem que és molt positiu.
(Míriam): També hi ha un punt important que és el posicionament del talent emergent, de Barcelona i de Catalunya, que tampoc trobaven un canal per on mostrar la seva música fàcilment, i crec que l'entitat funciona com a plataforma de difusió per talents emergents. De fet, tenim una premissa que és que tots els artistes dels nostres festivals, o són d'aquí o estan residint aquí.
D'acord. I, per acabar, només ens falta saber un nom més.
El meu, sí. Jo sóc el Sergi, formo part de la junta d'Ameba, aquesta associació juvenil (per ara). Ara mateix, el que tenim al cap són aquests dos esdeveniments que ha comentat la Míriam. L'Ameba Parkfest, que en farem la 4a edició al dissabte 26 al Parc de l'Espanya Industrial, i l'Ameba Prismàtica, a les Festes del Raval.
_______________________________
"Ens volem adreçar bàsicament a la gent que fa coses en aquesta ciutat. Que els hi agradi la música electrònica sí, però que faci soses. Siguin visuals, sigui música, tant si són principiants com si no ho són tant"
Els membres de La Barcelona Electrònica, junt amb quatre membres de l'Ameba: el Sergi (esquerra), l'Igor (tercer per l'esquerra), el Marc (tercer per la dreta) i la Míriam (dreta), junts amb l'Armand i el Sergi, del nostre equip. | Font: pròpia.
Déu n'hi do. Però he estat mirant abans de venir cap aquí, i sou una associació molt jove, no?
(Marc): El primer esdeveniment oficial com a associació, en sí, va ser el 21 de desembre de 2014. Havíem fet algunes coses abans, però, fins que no hi poses la cara i els ulls al projecte, i a conèixer gent de l'escena, no comences a crear aquest teixit que es vol fer.
Com enfoqueu els vostres festivals? Pensant en el barri, en la música, només econòmicament?
Míriam: Pel que fa sobretot al festivals, ens agrada pensar en treballar en xarxa, a nivell veïnal, sigui a Sants o al Raval, busquem una implicació de les associacions del barri, buscant una implicació que vagi més enllà de l'econòmica per oferir veritables esdeveniments culturals de barri.
La vostra associació, neix com un intent de crear coses que vosaltres veieu que no passen a Barcelona, o neix com a resposta i impuls d'una sèrie de coses que estan passant a la ciutat?
(Marc): Sobretot aquesta segona.
(Sergi, ràpidament): De fet, una mica de les dues. Abans de nosaltres, no hi havia cap associació de música electrònica a Barcelona, i les que hi havien es dedicaven més a fer festes, solament. Nosaltres ara estem començant a entrar en aquesta dinàmica més de clubs i sales, però de primeres, sempre hem volgut enfocar-nos en la part més formativa. Volíem oferir cursos a preus més populars, aproximar totes aquestes activitats a tota la gent. Nosaltres, amb el simple fet d'oferir activitats gratuïtes, ja estem deixant les portes obertes a gent que no ho veuria de cap altra manera.
Posa'm un exemple d'aquests tallers.
(Marc): Unes fruites sonant, no ho veu qualsevol persona que vagi pel carrer. O per exemple, aquest dissabte, amb Aprende con Rober, farem un taller-show, on ensenyarà en directe com un artista determinat, en diferents estils, que els socis ha triat que siguin balearic, techno-house i disco halal. Generem aquestes activitats perquè, siguis soci o sense ser-ho, puguis accedir-hi a un preu gratuït o bé simbòlic, com 2 euros.
Ara mateix, quants socis té, l'Ameba?
Uns 70 socis.
Però, això de les fruites sonant que heu dit abans, no m'ha quedat gaire clar...
(Míriam): Aquest taller és un taller infantil, que serveix per aproximar un públic infantil amb la base de la música electrònica, amb unes fruites acompanyades de sintetitzadors. És una cosa molt visual que agrada a grans i petits. La idea és aproximar la música electrònica a un públic molt més obert, més familiar, i vèncer estigmes que puguin ser un problema.
Aquests estigmes, creieu que són presents i dificulten la vostra tasca?
(Marc): El problema de la música electrònica és que hi han uns estigmes associats, sobretot es relaciona l'electrònica amb un lloc tancat, fosc, on la música sona molt alt, i de nit. Per això, nosaltres volíem marxar d'aquest camp. L'acceptació per part de la societat hauria de ser com qualsevol altre tipus de música, i per això el nostre objectiu és trencar amb aquests estigmes. Sobretot, el de la relació de les drogues amb l'electrònica, que sabem que passa, però l'electrònica és molt més que això, i volem ensenyar-ho i reivindicar-ho.
(Sergi): Sí, és un tema d'educació del públic, d'entendre que la música electrònica és un art. Hi han molts matisos i tipus dins l'electrònica, molts estils que, quan la gent escolta per primer cop, diuen “Ostres, això m'agrada. I això dius que és electrònica?”
_______________________________
"El problema de la música electrònica és que hi han uns estigmes associats, sobretot es relaciona l'electrònica amb un lloc tancat, fosc, on la música sona molt alt, i de nit. Per això, nosaltres volíem marxar d'aquest camp"
El que vosaltres fomenteu potser no acaba d'encaixar amb el concepte d'electrònica, que segurament va més lligat al que senten en ràdios com ara Flaix FM. El suport d'aquestes és inexistent, no?
(Sergi): Exacte, aquesta sub-cultura, aquesta música de qualitat, queda amagada, la gent que escolta la ràdio simplement no la sent.
(Marc, punyent): Mira, jo crec que aquesta és la gran diferència: entendre l'electrònica com una eina per fer diners, o entendre l'electrònica com una eina per crear. La nostra concepció és entendre l'electrònica com una eina de desenvolupament professional. No és un estil tancat, pot ser de tot: soulful, disco, hip-hop, beat making, i molts més.
Creieu que, en l'àmbit de suport a l'electrònica, anem molt per darrere respecte altres països europeus o del món? Tenim molt a aprendre d'ells?
(Marc): Anem molt per darrere, molt. I et posaré un exemple que vaig llegir fa tres dies: A Londres, per un crèdit variable, et deixen fer una classe de filosofia, o alguna assignatura bàsica, i l'altra optativa era aprendre a punxar. I aquí, l'estigma, la cultura que arrosseguem fa que, el dia que això passi això, vindrà a donar la classe de DJ gent com Paquirrín. Jo crec que anem unes dues dècades per darrere dels països amb la cultura electrònica més avançada.
(Míriam): És una qüestió de la situació cultural, també. Aquí, ara, hi ha molt poca mentalitat de pagar la feina artística. Sovint, se'l paga, al DJ, amb consumicions gratuïtes al local. S'ha de canviar aquest nivell didàctic cultural arreu del país.
(Igor): Cultura de discoteca, diguéssim, sí que en hi ha, però no és on tenim el nostre focus posat.
De fet, si vaig pel carrer i em fixo en els cartells de les discoteques barcelonines, tenen cartells de qualitat, amb artistes de renom internacional.
(Segueix l'Igor): Sí que, a nivell de clubs, comença a haver-hi nivell, i aquí hem millorat considerablement en els darrers 10-15 anys, però, tot i així, fa falta més acceptació social. S'ha de tenir en compte que avui en dia, la música moderna, sense l'electrònica, a mi em costa molt concebre-la, la trobem en la llista d'èxits de pop, i a tot arreu.
Tot i això, la inversió dels governs en l'electrònica m'imagino que deu ser prou petita.
(Igor): Així és. A nivell de suport per part de les autoritats, sigui Ajuntament, Generalitat o governs, en tots aquests temes culturals van molt justets, i la música electrònica no n'és una excepció. Hauríem de presentar-la com el que és, treure'ns tots aquests estigmes associats, tòpics, clichés, que no direm que no passen, perquè és evident, però no és només això, l'electrònica.
(Marc): També tractem d'esborrar la verticalitat i la competència que hi han al sector.
I com ho aconseguiu, això?
Nosaltres el que fem, en comptes de centrar-nos en un projecte que pot estar millor finançat o que potser fa algun amic nostre, ens preocupem per tots els projectes, i intentem conèixer tots els involucrats per crear una competència sana, conjunta.
(Míriam): Sí, per descriure el que fem també podríem parlar d'un caire més sindical.
(Marc, un altre cop): Per això som una associació. Si algun dia hem de créixer, Ameba serà una cooperativa, o una fundació, o què sé jo, però la base sempre és i serà social.
Canviant de tema. Si us pregunto on voleu i on creieu que serà l'Ameba d'aquí a 5, potser 10 anys vista, què em diríeu?
(Igor): Una de les coses que tenim molt pendents és tenir un local propi, on poder donar cabuda a totes les propostes de manera més centralitzada, com organitzar presentacions de música encara que sigui pels teus amics, esdeveniments, tallers. També molaria poder establir connexions amb altres ciutats, per poder promoure que artistes d'aquí vagin allà a fer sonar la seva música, i viceversa. Però, per internacionalitzar-ho, crec que primer hem d'establir una bona base a Barcelona. També tenim pendent promocionar els nostres artistes. Per exemple, un Talabot sí que pot punxar en festivals internacionals, però, ell i pocs més. Poder establir vincles amb ciutats com Berlín, Londres o París ajudaria molt a trencar amb el que costa que els nostres artistes traspassin fronteres.
(Marc): Quan vam començar, estàvem molt lligats a Can Batlló, com a base de la nostra relació amb projectes de fàbriques de creació molt potents a Barcelona. Perquè de creativitat, a Barcelona, no en falta, és abundant.
Els membres d'Ameba, durant la conversa amb La Barcelona Electrònica | Font: pròpia
Pel que fa a les sales de la nit barcelonina, creieu que aquestes posen el focus sobre el talent d'origen local?
(Sergi): No. No és que no facin res, però no posen el focus.
(Marc): I això ho demostren per exemple, els cartells, on solen aparèixer els artistes locals en lletra més petita. O en els festivals, i aquí, encara que els conegui, parlo del Sónar, on els artistes d'aquí els foten a primera hora, en mig del Village, molt lluny dels horaris i escenaris de màxima afluència.
A Barcelona, hi ha alguna sala que pugueu dir que realment aposta pel talent jove d'aquí?
(Marc): L'Apolo, ara que ha obert la Sala 3, també està actuant una mica de trampolí per joves talents. Tot i això, cada nit sol haver-hi un artista internacional. Això és un punt positiu per nosaltres, que hem aconseguit que l'afterparty de l'Ameba Parkfest 2018, enguany, sigui a l'Apolo. I sense artistes internacionals, tot gent d'aquí!
El cartell de l'Ameba parkfest d'enguany. | Font: Ameba
Al qui llegeix aquestes línies i li agrada l'electrònica, què li diríeu, si viu a Barcelona?
Que es faci soci. Qui vulgui col·laborar, qui tingui iniciativa personal, que parli amb nosaltres, que ens proposin coses, i així és com sorgeixen les coses. Ens fa falta suport, cal que se'n parli. Només si ens movem, si la gent sap que aquí hi ha un talent i una creativitat a explotar, vindran ells o anirem nosaltres. I per això, la societat n'ha de parlar, de la música electrònica a nivell de carrer.
LINKS RELACIONATS:
Comments